Impressions: Evolve

Gentilesa de 2K Games, hem tingut altra vegada ocasió de provar Evolve, la nova aposta d’acció de Turtle Rock Studios, creadors de Left 4 Dead. Després de la nostra primera aproximació a aquella primera beta del joc, ara hem pogut gaudir d’una fase pràcticament acabada del codi d’aquest fantàstic shooter quatre contra u per a PlayStation 4, Xbox One i PC que arribarà a principis de la setmana que ve a botigues i plataformes digitals.

JOAN-ALBERT ROS | Barcelona

Com que en el primer text que vam dedicar al joc ja vam explicar amb detall quin era el punt de partida i la formula jugable de l’aventura, en aquest nou article ens ocuparem de centrar-nos en les novetats, en tot allò que en aquest temps extra de desenvolupament (el joc havia d’aparèixer originalment a la tardor) s’ha introduït i en els aspectes que s’han polit del producte respecte del que oferia aquella versió preliminar, que, si bé ja semblava força completa, empal·lideix en comparació amb el que ara ofereix Evolve.

Primer recapitulem, però: Evolve és un joc de trets cooperatiu i competitiu, ambientat en un planeta arbori on recorrerem escenaris selvàtics poblats per una fauna i una flora tan exuberants com letals. En aquest medi, un equip de quatre caçadors especialitzats s’enfrontarà a diferents monstres, tots ells d’allò més agressius i capaços d’evolucionar per adaptar-se tant a l’entorn com a uns enemics armats fins a les dents. Podem alternar entre el control dels diferents caçadors i fins i tot ocupar-nos de conduir el monstre de cada nivell. Això altera alhora de manera refrescant la mateixa naturalesa de la proposta, que passa del joc de trets en primera persona al beat’em up en tercera.

Ja vam explicar que el joc oferia una experiència completament diferent segons quina fos la nostra tria en començar cada partida. D’una banda, el perfil dels diferents caçadors és extraordinàriament diferent pel que fa a les seves especialitats. De l’altra, encarnar el monstre suposa enfrontar-se a tota una altra mena de joc. Per si això fos poc, s’han introduït més personatges; hi ha nous caçadors i nous monstres. Pel que fa als caçadors, ni quan comparteixen classe podem dir que la tria sigui irrellevant: les armes, els complements i la personalitat de cadascú els converteix en una tria particular i en funció dels nostres interessos o d’allò que trobem més divertit ens inclinarem per uns o altres; a més, convé tenir en compte que les habilitats dels personatges humans es complementen i és fonamental treballar en equip. Pel que fa als monstres, a més de Goliath, a qui vam conèixer a la primera demostració, ara n’hem trobat dos de nous.

ELS NOUS CAÇADORS

Pel que fa a la classe d’assalt (la més mortífera), s’han afegit a Markov els caçadors Parnell i Hyde. Parnell duu escopeta de combat i un llançacoets portàtil, té habilitats de supersoldat, cosa que confereix un abast extraordinari als seus cops, que resulten extremadament poderosos. Hyde té una personalitat inestable i pertorbada, de sociòpata sàdic, és un dels membres menys equilibrats mentalment del grup i això en qualsevol altre context convidaria a descartar-lo com a membre de l’escamot, si no fos per l’efectivitat de les seves granades tòxiques, el seu llançaflames i el seu canó de mà.

Els nous paranyers Abe i Maggie se sumen a Griffin. Abe és un antic caçador de recompenses intergalàctic amb aspecte de cowboy; duu una escopeta retallada trucada, granades de contenció i dards de rastreig casolans. Maggie és una de les addicions més interessants, potser la seva personalitat més aviat tranquil·la fa pensar en un principi que és força menys útil en el camp de batalla que els seus companys, però se’n surt amb la seva pistola automàtica, els seus harpons-trampa i, sobretot, l’ajut inestimable de la seva mascota Daisy, una mena de gran gos caçador reptilià amb extraordinàries habilitats de rastreig que no deixa de petja la seva presa i que, a més, corre a socórrer els caçadors caiguts en el fragor de la batalla per tal de reanimar-los.

Caira i Lazarus s’han afegit a Val dins la plantilla de metges (una classe que resulta clau en tot moment en el desenvolupament de cada cacera). Caira és una jove piròmana que duu un llançagranades polivalent, que tant pot disparar napalm als objectius com ràfegues curatives als companys de grup. El seu camp d’adrenalina manté desperts i actius els membres de la partida de caça i en potencia la resistència i els reflexos. En Lazarus és un metge força particular; com indica el seu nom de reminiscències bíbliques, pot permetre’s el luxe de deixar morir els seus companys perquè té la capacitat de fer-los ressuscitar. Duu un dispositiu de camuflatge personal i un fusell de franctirador que el converteix en un oponent temible a llarga distància.

Cabot i Bucket complementen Hank dins el subgrup de personatges de suport. El perfil de Cabot és prou heterogeni: amb la seva arma de pulsacions pot traçar el recorregut del monstre i estabornir-lo amb el seu revòlver; la seva habilitat més útil, però, és la d’augmentar el dany dels cops dels seus companys, així potencia l’efectivitat del grup. En Bucket és un robot d’aspecte prou rovellat i abonyegat, però no és, ni molt menys, ferralla inútil. S’ocupa normalment de pilotar la nau dels caçadors i sobre el terreny de combat s’ajuda d’un vehicle aeri no tripulat de reparació modificat per assistir els seus companys a distància. Duu un llançador de míssils guiats i pot desplegar torretes-sentinella que es posen en funcionament de forma automàtica quan detecten moviment de fauna perillosa.

ELS NOUS MONSTRES

A més de Goliath, un bípede d’enormes dimensions i gran força, trobem ara el Kraken i la Ira. El Kraken té una aparença inspirada en l’aspecte clàssic d’aquesta bèstia mitològica marina. Recorda un enorme cefalòpode i les seves extremitats tenen la forma de tentacles. Els seus llargs braços li permeten d’atansar els caçadors que semblen massa lluny del seu abast, i pot estabornir i ferir les seves preses amb potents descàrregues elèctriques. La Ira és, segurament, el monstre més esmunyedís. És capaç d’emmascarar la seva presència, desaparèixer davant els nostres ulls i atacar de cop i volta sorgint amb fúria de les ombres. Té uns fiblons que perforen tot el que se’ls apropa prou. Com que s’oculta amb tanta eficàcia, mai no sabem si el tenim a prop, se’ns abraonarà si ens despistem, ens abduirà de forma furtiva i ens arrossegarà d’una revolada a una mort gairebé segura. Convé recordar que els monstres poden evolucionar, i que amb cada nou salt evolutiu desbloquen noves habilitats, augmenten la seva força, velocitat, resistència i envergadura.

NOUS MODES DE JOC

Evolve no s’acaba amb el mode Cacera -el que havíem conegut a la primera prova a la que vam assistir, que consisteix en una batalla campal de l’equip humà contra el monstre- hem conegut tres modes nous. El primer que vam poder provar és el mode Rescat, en el que els caçadors han de socórrer un grup de supervivents d’una colònia humana que ha estat atacada pel monstre; mentre mirem de posar tothom a recer i evacuar la zona, el monstre seguirà atacant. En el mode Defensa haurem de protegir una zona envoltada per un camp d’energia i superar l’embat d’una ràtzia de monstres alfa que intentarà destruir la instal·lació que volem preservar. I en el mode Niu haurem d’eliminar una sèrie d’ous que el monstre ha disseminat per tot el mapa; si no ens afanyem, el monstre tindrà temps d’incubar els ous, i si eclosionen en sorgiran petits esbirros per al gran monstre i ens atacaran tots alhora.

Ens sembla oportú de remarcar que Turtle Rock i 2K s’han assegurat que Evolve no sigui només una experiència online. Afortunadament, el mode història es pot jugar en solitari, i podem participar en qualsevol de les modalitats de joc fins i tot si no estem connectats, ja que la intel·ligència artificial pot substituir els jugadors -no només en mode desconnectat, també si juguem en xarxa i qualsevol dels jugadors abandona la partida. Això sí, si juguem amb amics hem de fer notar que la comunicació entre els membres de l’escamot és absolutament fonamental, ja que pagarem molt car qualsevol error en la batalla o que hi hagi components del grup que no desenvolupin la seva tasca amb diligència. Per la seva banda, qui controli el monstre ha d’anar sempre amb compte de nodrir-se per poder evolucionar i de fugir i ocultar-se per completar les seves metamorfosis amb seguretat.

Com ha passat amb Borderlands, per exemple, sabem que si el joc té èxit, 2K espera afegir nous monstres, caçadors i paquets de mapes de pagament per satisfer els fans més exigents -unes expansions que no valorem pas negativament si són de la qualitat a la que ens ha acostumat l’editora darrerament amb els seus títols més populars. Per tot el que hem vist en les nostres dues experiències de camp amb el joc, però, el que ofereix la nova aposta de la companyia ja des del moment de la seva sortida a la venda és molt satisfactori, podem assegurar que ens trobem davant d’un producte molt sòlid i equilibrat, i que es nota que 2K ha passejat en demostracions diverses i que s’ha preocupat d’escoltar la veu de betatesters i de redactors de mitjans especialitzats que han provat Evolve -algun dels canvis introduïts en les habilitats dels monstres, en les prestacions de les diverses classes de personatges i en la varietat dels modes de joc així ho evidencien i expliquen el temps extra de desenvolupament. Frisem per poder tenir Evolve a les mans i treure’n tot el suc, serà el proper dimarts dia 10 de febrer de 2015.